La intensitat del sisme de Sendai, al Japó, ha estat inesperada. Ara, és esperable que una catàstrofe d’aquesta magnitud es repliqui a altres llocs del món, com la Mediterrània? Amb els coneixements actuals, els científics vaticinen que poden produir-se més a l’est de la regió i d’una magnitud màxima de 6 als Pirineus
L’11 de març, a les 14:46 hora local del Japó, el món va a tornar a tremolar. Un sisme d’una intensitat de 8,9 a l’escala de Richter, el pitjor terratrèmol que es recorda de la història del Japó i des de fa 140 anys, va sacsejar la tranquil·litat d`un oceà, el Pacífic, que no fa honor al seu nom. L’epicentre es va localitzar a uns 130 quilòmetres de la costa i va originar onades de més de deu metres amb una força devastadora en arribar a la costa.
Aquesta força destructora és el principal tret diferencial dels tsunamis, ja que el vent també pot ocasionar onades de gran alçada, però més superficials i menys devastadores a tots els mars i oceans del món. En aquesta ocasió, l’impacte del sisme de Sendai ha estat de més de 1.000 morts, 88.000 desapareguts i ciutats senceres inundades i cremades, segons el còmput inicial de víctimes i desastres ocasionats pel maremot. Si hagués estat a qualsevol altra part del món, les conseqüències haurien estat encara més catastròfiques.
Terratrèmols amb la magnitud de l’enregistrat al Japó n’hi ha molt pocs, potser un a l’any, i no és esperable que augmenti la seva freqüència, segons en Xavier Goula, responsable de l’Àrea de Sismologia de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) i vicepresident de l’Associació Espanyola d’Enginyeria Sísmica. En el cas del Japó, el terratrèmol s’ha produït perquè el país es troba situat en el llit de tres plaques tectòniques (l’asiàtica, la del Pacífic i la de Filipines), que es freguen i provoquen moviments sísmics.
La Mediterrània comença a estar preparada per enfrontar-se als terratrèmolsEl Japó és un indret clàssicament castigat pels sismes. Cada any en pateix uns 2.500 i està molt ben preparat per afrontar-los. Segons Goula, les claus per fer-ho són tres: construir adequadament els edificis, per evitar les sacsejades horitzontals i esfondraments que col·lapsin les poblacions i matin els seus ciutadans; tenir bons plans d’emergència i sistemes d’alerta. No obstant, els sistemes d’alerta actuals no són de previsió; només avisen dels terratrèmols quan es produeixen en un punt, abans que les seves ones causin més destrucció en altres zones.
Situació a la Mediterrània
Quan encara està viva la memòria del devastador terratrèmol d’Haiti de 2010 i del tsunami del 26 de desembre de2004, que va matar 230.000 persones a l’Oceà Índic, el succeït al Japó planteja una pregunta als científics d’altres parts del planeta: Pot ocórrer un maremot d’una magnitud semblant a la del Japó al Mediterrani? Per tractar de respondre-ho, s’han impulsat diversese línies de recerca i, amb els coneixements actuals, la resposta és negativa, segons Goula.
La màxima magnitud que podria enregistrar-se en el Mediterrani és d’uns 6 graus a l’escala de Richter, per exemple, als Pirineus. I, dins de tota la Mediterrània, les zones amb més risc de terratrèmols serien les més orientals, situades a l’entorn de Grècia i Turquia, degut a l’acostament que s’està produint entre les plaques tectòniques d’Àfrica i Europa. Aquest apropament entre ambdues plaques se situa al voltant d’un centímetre a l’any, afegeix Goula. Segons aquest científic, “la Mediterrània comença a estar preparada” per enfrontar-se als terratrèmols, amb normatives per construir edificis que resisteixin els moviments sísmics i plans d’emergència.
