Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris energia nuclear. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris energia nuclear. Mostrar tots els missatges

dimarts, 31 de maig del 2011

Eduard Rodríguez Farré: “radiació nuclear, invisible i inodora, però devastadora”.

Programa Singulars de TV3 emés el  05/05/2011



Un terratrèmol de 9º en l'escala de Richter sacseja les costes de Sendai, al Japó, i provoca un tsunami. Tant el terratrèmol com el tsunami afecten de ple la central nuclear de Fukushima Daiichi, que té sis reactors.El moviment sísmic i la força de l’aigua deixa sense electricitat la central. Entren en funcionament els serveis d’emergència: generadors dièsel. Però la força del tsunami els inutilitza. Entra en acció l’últim recurs per continuar refrigerant els reactors, les piles o bateries, però tenen una durada limitada.

A partir d’aquí, la història ja es coneix, oi? Bé, tot depèn del grau de confiança que ens donen les autoritats japoneses i els responsables de la central de Fukushima: TEPCO. A mi, ben poca.
El que ha passat a Fukushima és molt greu i ha fet créixer a tot el món els partidaris del tancament de les centrals nuclears. N’hi ha que han dit, fins i tot, que els fets del Japó significaran la fi de l’era nuclear. No ho sé. De moment, diferents governs, sobretot de països europeus, ja van anunciar ràpidament que en prenien nota.
 
El que sí que sé és que en aquests moments hi ha seixanta-dues centrals nuclears a tot el món, i es té previst que n’hi hagi 482, 158 de les quals ja han rebut l’autorització corresponent. I també és cert que Fukushima tindrà i té un impacte i una repercussió més gran que la de Txernòbil. Per què?
Doncs perquè no ha passat a la decadent ex-Unió Soviètica (sense l’ex l’any 1986), sinó que la catàstrofe ha tingut lloc al Japó, potència econòmica i tecnològica com n’hi ha ben poques. I, a més, perquè el Japó és sinònim de precisió, ordre, disciplina i diligència. Per tant, si en un país tan ordenat i amb tanta experiència nuclear com el Japó ha passat el pitjor, què podria passar en altres països no tan disciplinats?

Si al Japó “el principi de redundància”, un dels fonaments bàsics en la seguretat de les central nuclears, ha saltat pels aires, què podria passar a altres llocs?


Quan un inversor professional decideix arriscar els seus fons en un negoci, si és professional de debò i no de casino, voldrà saber quina és la ratio risc/benefici. Si el resultat no el convenç, buscarà alternatives.


Quina és la ratio risc/benefici d’una central nuclear pel que fa a la població?


Fins ara semblava que anava quallant la impressió, ben treballada pel lobbi nuclear, que el risc a les centrals atòmiques s’havia reduït gairebé a zero. I això era així, deien i diuen, perquè a les central s’usa el principi de redundància, que fa que les mesures de seguretat siguin dobles, triples i, en alguns casos, més i tot.


Molt bé. Hi pot haver casos en què sigui possible que tres sistemes de seguretat deixin de funcionar? Doncs sí,
Fukushima n’és la prova. No hi ha risc zero en una central nuclear, com en moltes altres coses en la vida. Però si condueixes un cotxe amb 30 airbags i decideixes anar a 250 per hora, xoques i, malgrat els 30 airbags, et mates, serà el teu problema. Però si fallen tots els sistemes de seguretat dels reactors nuclears, el problema no serà només teu, sinó que s’estendrà a tot el planeta. Com?
Fragment del bloc escrit pel presentador del programa Jaume Barberà


Aquestes són les preguntes que haurà de respondre l'invitat del programa , Eduard Rodríguez Farré , una autoritat internacional en radiobiologia. Singulars és un programa apasionant que, molt sovint, presenta uns personatges que ens expliquen les coses des d'un punt de vista molt diferent al que estem acostumats: amb un to tranquil i rigurós, el doctor Rodríguez Farré ens desmonta els mites i  mostra lesmentides al voltant de les centrals nuclears i com la nostra salut és exposada a un important risc per a que uns poc es puguen enriquir. Per què no se'ns informa del que està passant? la resposta la tindreu a l'entrevista. No us decebrà.

diumenge, 8 de maig del 2011

Fissió nuclear per a dummies

Què és una reacció en cadena? En un reactor nuclear un material fissible com l'urani 235  pot capturar un neutró. Com a resultat, l'inestable nucli així format es fragmenta (o fissiona) en dos nuclis més petits, alliberant energia i diversos neutrons en el procés. Cada un d'aquests neutrons causen al seu torn la fissió d'un altre nucli de 235U. Si la quantitat de material fissible es troba per damunt de certa concentració crítica, la reacció en cadena contínua de forma autònoma, de manera que si no es posa fre la cosa pot acabar en una gran explosió.
Difícil d'entendre, no? Per explicar-ho de forma més gràfica, uns estudiants de la Universitat de Harvard han gravat aquest interessant vídeo. En ell podem veure una caixa de plexiglàs de 120x50x100 centímetres en l'interior de la qual tenim  una matriu de 5 x 20 rateres (parany, trampes per caçar rates). Sobre cada trampa han col.locat una bola de ping-pong. Les rateres representen els àtoms fissibles i les boles els neutrons. Quan s'introdueix en la caixa una bola de ping-pong extra, aquesta aterra sobre una ratera i provoca la "fissió" (el parany es dispara) la qual cosa llança una altra bola de taula per l'aire, que cau al seu torn sobre una altra ratera. El resultat, com veieu a les imatges és una voràgine de rateres i boles per l'aire que il.lustra de manera molt gràfica, i per dummies (gent simple, sense idea), el que succeeix a nivell atòmic a l'interior d'un típic reactor de fissió. disfruteu!

Font de la notícia: Amazings

diumenge, 1 de maig del 2011

Quequicom: L'energia nuclear

La reportera Samantha Vall i el geòleg de la UB Manel Viladevall detecten a la serra de Collserola uns índexs de radioactivitat natural 70 vegades superior als de Barcelona. Troben urani a tocar de l’església de Santa Creu d’Olorda. Els nivells són tan alts que el geòleg aconsella a la reportera que no toqui cap pedra i que, si ho fa, es renti acuradament les mans. Si s’empassés polsim d’urani, la Samantha es podria contaminar, però, si s’exposa a les emissions de rajos gamma, queda irradiada. Jaume Vilalta, a plató, compara el material radioactiu amb pistoles carregades i les radiacions amb les bales. “¿Què mata, la pistola o les bales? Les bales, i perquè et facin mal de debò has de rebre una dosi de radiació prou alta. La radiació que no et toca de ple no t’afecta, com les bales. Cada any, les persones rebem de manera natural de l’atmosfera i de l’interior de la terra un nivell de radioactivitat equivalent a 125 radiografies. Això no té cap efecte i no fa cap mal.” Tot és una qüestió de dosi. En un vol Barcelona-Nova York podem rebre l’equivalent a 4 radiografies. En canvi, ingerir partícules contaminades és més perillós. Vilalta ho compara amb empassar-se pistoles carregades que no sabem quan es dispararan. Això és la contaminació radioactiva. A més partícules respirades o ingerides, més possibilitat de patir danys irreversibles. A partir de 5.000 radiografies es presenten vòmits i a un nivell equivalent a 200.000 radiografies la mort és inevitable.
Samantha Vall visita l’Institut Oncològic de Catalunya per saber com els metges usen les radiacions per destruir les cèl•lules cancerígenes. El Dr. Ferran Guedea, cap de radioterapia de l’ICO, explica que la tècnica de la braquiteràpia es basa precisament a introduir partícules radioactives en un teixit malalt per matar el tumor.
¿Què és la radioactivitat?
El físic Xavier Dies, enginyer nuclear UPC, explica que les radiacions són fruit de la desintegració o fissió del nucli d’un àtom especialment de l’urani. A plató s’aclareix per què l’urani és tan inestable i quins són els seus isòtops, que es comparen amb les diferents versions d’un mateix model de cotxe: l’urani 235 és mes “explosiu” que el 238 . Segons el presentador, l’isòtop Urani 235 és “un desequilibrat perillós” i per això se l’usa per fer centrals nuclears i bombes atòmiques. La reacció de fissió de l’ urani desprèn molta calor i això s’aprofita per generar electricitat. La missió d’una central nuclear és fer bullir aigua usant urani com a combustible en lloc de carbó o petroli. El vapor d’aigua mou les pales d’una turbina i aquesta una dinamo, que és un generador d’electricitat. El vapor que es veu sortir de les centrals nuclears no és radioactiu, és el de l’aigua que s’ha fet servir per refredar un intercanviador de calor aïllat del reactor, de forma que no és pas un vapor radioactiu.
Una central por convertir-se en una bomba atòmica?
Un altre dels dubtes que s’aclareixen és si una central accidentada, com la de Fukushima, pot acabar sent una bomba nuclear. Jaume Vilalta explica què perquè hi hagi una reacció en cadena com per fer anar una central cal tenir urani 235 en una concentració del 4%, mentre que per fer una bomba cal una concentració del 90% i disposar el material de determinada manera. En una central, l’urani no pot assolir la concentració necessària per desencadenar una deflagració atòmica. Ara bé: com és diu en el programa, l’urani té molt mal geni i no és tan fàcil com es creia dominar-lo.
Un dels perills és la fuita de material contaminant i la conseqüent emissió de radiacions ionitzants, alfa, beta i gamma. Es tracta d’ones electromagnètiques d’altíssima freqüència capaces per la seva carga energètica de trencar enllaços químics i de modificar l’ADN de les cèl•lules.

diumenge, 13 de març del 2011

Enllaços al voltant del terratrèmol de Japó i riscos nuclears

Cómo se produjo la fuga   Cómo se produjo la fuga
Accidente nuclear en Fukushima   Accidente nuclear en Fukushima

Explosión en la central nuclear de Fukushima    ÁNGEL NAVA - 12-03-2011



En aquests dies eixiran moltes més notícies per ampliar i actualitzar les que us he proposat. Aquest és un tema sobre el que haureu de fer una entrada treballada de veritat, no limitar-se a copiar (o simplement resumir) una determinada notícia. Cal tenit una idea global sobre el tema i relacionar-la amb els conceptes teòrics de l'assignatura: riscs, geosfera, recursos energètics, etc) No es podrà fer en 20 minuts. Ha d'estar feta abans d'acabar Març
Multisource political news, world news, and entertainment news analysis by Newsy.com

diumenge, 14 de febrer del 2010

Energy quizzes

Posa a prova els teus coneixements sobre els recursos energètics i, de pas, comprova com va el teu anglés . Són molt fàcils i segur que els supereu.