La contaminació atmosfèrica té dues fonts principals. D'una banda, hi ha la pol·lució vinculada a plantes industrials individuals, que segueix el "European Pollutant Release and Transfer Register" des del 2009. De l'altra, hi ha la pol·lució de fonts difuses com ara el transport per carretera, transport marítim, l'aviació, la calefacció domèstica, l'agricultura i la petita empresa ). A aquesta finalitat s'adreça el conjunt de 32 mapes que recentment va fer pública la Comissaria Europea de Medi Ambient. Els 32 mapes tenen una resolució de 5 km/5 km, i informen sobre substàncies com els òxids de nitrogen (NOx), els òxids de sofre (SOx), el monòxid de carboni (CO), l'amoni (NH3) i partícules en suspensió (PM10). Pel que fa a NOx i PM10, és evident que els "punts calents" es vinculen al transport per carretera, especialment en les principals àrees urbanes, però també al llarg dels principals eixos viaris. En canvi, l'NH3 es vincula més aviat a l'agricultura intensiva (Vall del Po, Bretanya, Països Baixos).
Les dades presentades es deriven d'una varietat de diferents fonts i processos de recopilació de dades. Les dades d'emissions es basen en conjunts de dades notificades oficialment pels països davant les Nacions Unides Comissió Econòmica per a Europa (CEPE) sobre el transfronterera a llarga distància la contaminació atmosfèrica (CLRTAP) i la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC).
Què ha els mapes?
Els mapes permeten als ciutadans per localitzar les emissions de contaminants de l'aire, el que els permet la captura del seu propi veïnat. Això inclou les emissions d'òxids de nitrogen (NOx), òxids de sofre (SO2), diòxid de carboni (CO2), amoníac (NH3) i partícules (PM10).
Què ha els mapes?
Els mapes permeten als ciutadans per localitzar les emissions de contaminants de l'aire, el que els permet la captura del seu propi veïnat. Això inclou les emissions d'òxids de nitrogen (NOx), òxids de sofre (SO2), diòxid de carboni (CO2), amoníac (NH3) i partícules (PM10).
