Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recursos energètics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recursos energètics. Mostrar tots els missatges
dimarts, 10 de maig del 2011
dilluns, 9 de maig del 2011
diumenge, 8 de maig del 2011
dissabte, 7 de maig del 2011
Quequicom: Energia solar
03/05/2011
El model energètic actual, basat en els hidrocarburs, té un termini cada vegada més proper. L’esgotament dels recursos i la creixent contaminació ens obligaran a adoptar nous models energètics; en plural, ja que cap font alternativa d’energia no pot fer front, per separat, a l’actual demanda energètica. El futur és, doncs, ben clar: canviar de model energètic i reduir el consum d’energia. Un d’aquests models energètics alternatius és l’energia solar, en els seus dos vessants: fotovoltaic i tèrmic.
dimarts, 3 de maig del 2011
Què paguem quan comprem benzina?
El preu de la gasolina s'ha enfilat fins als 1,36 euros el litre, nou rècord de l'any. I és que, aquests últims dies, el carburant ha patit l'onzena pujada consecutiva. Però per què és tan cara la gasolina? Amb aquest gairebé euro i mig per litre que ens costa la gasolina, què paguem? El doctor Ramon Folch ens ho explica. Molt interessant per entendre del concepte dels "gastos ocults" pel que fa a l'energia nuclear
diumenge, 1 de maig del 2011
Quequicom: L'energia nuclear
La reportera Samantha Vall i el geòleg de la UB Manel Viladevall detecten a la serra de Collserola uns índexs de radioactivitat natural 70 vegades superior als de Barcelona. Troben urani a tocar de l’església de Santa Creu d’Olorda. Els nivells són tan alts que el geòleg aconsella a la reportera que no toqui cap pedra i que, si ho fa, es renti acuradament les mans. Si s’empassés polsim d’urani, la Samantha es podria contaminar, però, si s’exposa a les emissions de rajos gamma, queda irradiada. Jaume Vilalta, a plató, compara el material radioactiu amb pistoles carregades i les radiacions amb les bales. “¿Què mata, la pistola o les bales? Les bales, i perquè et facin mal de debò has de rebre una dosi de radiació prou alta. La radiació que no et toca de ple no t’afecta, com les bales. Cada any, les persones rebem de manera natural de l’atmosfera i de l’interior de la terra un nivell de radioactivitat equivalent a 125 radiografies. Això no té cap efecte i no fa cap mal.” Tot és una qüestió de dosi. En un vol Barcelona-Nova York podem rebre l’equivalent a 4 radiografies. En canvi, ingerir partícules contaminades és més perillós. Vilalta ho compara amb empassar-se pistoles carregades que no sabem quan es dispararan. Això és la contaminació radioactiva. A més partícules respirades o ingerides, més possibilitat de patir danys irreversibles. A partir de 5.000 radiografies es presenten vòmits i a un nivell equivalent a 200.000 radiografies la mort és inevitable.
Samantha Vall visita l’Institut Oncològic de Catalunya per saber com els metges usen les radiacions per destruir les cèl•lules cancerígenes. El Dr. Ferran Guedea, cap de radioterapia de l’ICO, explica que la tècnica de la braquiteràpia es basa precisament a introduir partícules radioactives en un teixit malalt per matar el tumor.
¿Què és la radioactivitat?
El físic Xavier Dies, enginyer nuclear UPC, explica que les radiacions són fruit de la desintegració o fissió del nucli d’un àtom especialment de l’urani. A plató s’aclareix per què l’urani és tan inestable i quins són els seus isòtops, que es comparen amb les diferents versions d’un mateix model de cotxe: l’urani 235 és mes “explosiu” que el 238 . Segons el presentador, l’isòtop Urani 235 és “un desequilibrat perillós” i per això se l’usa per fer centrals nuclears i bombes atòmiques. La reacció de fissió de l’ urani desprèn molta calor i això s’aprofita per generar electricitat. La missió d’una central nuclear és fer bullir aigua usant urani com a combustible en lloc de carbó o petroli. El vapor d’aigua mou les pales d’una turbina i aquesta una dinamo, que és un generador d’electricitat. El vapor que es veu sortir de les centrals nuclears no és radioactiu, és el de l’aigua que s’ha fet servir per refredar un intercanviador de calor aïllat del reactor, de forma que no és pas un vapor radioactiu.
Una central por convertir-se en una bomba atòmica?
Un altre dels dubtes que s’aclareixen és si una central accidentada, com la de Fukushima, pot acabar sent una bomba nuclear. Jaume Vilalta explica què perquè hi hagi una reacció en cadena com per fer anar una central cal tenir urani 235 en una concentració del 4%, mentre que per fer una bomba cal una concentració del 90% i disposar el material de determinada manera. En una central, l’urani no pot assolir la concentració necessària per desencadenar una deflagració atòmica. Ara bé: com és diu en el programa, l’urani té molt mal geni i no és tan fàcil com es creia dominar-lo.
Un dels perills és la fuita de material contaminant i la conseqüent emissió de radiacions ionitzants, alfa, beta i gamma. Es tracta d’ones electromagnètiques d’altíssima freqüència capaces per la seva carga energètica de trencar enllaços químics i de modificar l’ADN de les cèl•lules.
Samantha Vall visita l’Institut Oncològic de Catalunya per saber com els metges usen les radiacions per destruir les cèl•lules cancerígenes. El Dr. Ferran Guedea, cap de radioterapia de l’ICO, explica que la tècnica de la braquiteràpia es basa precisament a introduir partícules radioactives en un teixit malalt per matar el tumor.
¿Què és la radioactivitat?
El físic Xavier Dies, enginyer nuclear UPC, explica que les radiacions són fruit de la desintegració o fissió del nucli d’un àtom especialment de l’urani. A plató s’aclareix per què l’urani és tan inestable i quins són els seus isòtops, que es comparen amb les diferents versions d’un mateix model de cotxe: l’urani 235 és mes “explosiu” que el 238 . Segons el presentador, l’isòtop Urani 235 és “un desequilibrat perillós” i per això se l’usa per fer centrals nuclears i bombes atòmiques. La reacció de fissió de l’ urani desprèn molta calor i això s’aprofita per generar electricitat. La missió d’una central nuclear és fer bullir aigua usant urani com a combustible en lloc de carbó o petroli. El vapor d’aigua mou les pales d’una turbina i aquesta una dinamo, que és un generador d’electricitat. El vapor que es veu sortir de les centrals nuclears no és radioactiu, és el de l’aigua que s’ha fet servir per refredar un intercanviador de calor aïllat del reactor, de forma que no és pas un vapor radioactiu.
Una central por convertir-se en una bomba atòmica?
Un altre dels dubtes que s’aclareixen és si una central accidentada, com la de Fukushima, pot acabar sent una bomba nuclear. Jaume Vilalta explica què perquè hi hagi una reacció en cadena com per fer anar una central cal tenir urani 235 en una concentració del 4%, mentre que per fer una bomba cal una concentració del 90% i disposar el material de determinada manera. En una central, l’urani no pot assolir la concentració necessària per desencadenar una deflagració atòmica. Ara bé: com és diu en el programa, l’urani té molt mal geni i no és tan fàcil com es creia dominar-lo.
Un dels perills és la fuita de material contaminant i la conseqüent emissió de radiacions ionitzants, alfa, beta i gamma. Es tracta d’ones electromagnètiques d’altíssima freqüència capaces per la seva carga energètica de trencar enllaços químics i de modificar l’ADN de les cèl•lules.
dilluns, 25 d’abril del 2011
Ramon Folch: "Més de la meitat del petroli que existeix l'hem cremat en els últims 150 anys"
La revolta a Líbia i la inestabilitat als països àrabs ha posat la política energètica en el primer pla. Arran d'aquesta qüestió, el doctor Ramon Folch ens explica d'on ve el petroli i el gas que consumim i com es transporta. Folch alerta que hem creat un sistema productiu que gravita únicament sobre el petroli i que durant els últims 150 anys hem cremat més de la meitat del petroli que existeix.
dissabte, 26 de març del 2011
Terratrèmols, tsunamis, Japó, alarma nuclear... per treballar-hi
Ací teniu més materials per poder treballar les vostres entrades.
Informe de 2001 que advertia el risc d'un tsunami extraordinari (més val prevenir.....)
Ramon folch ens explica d'una manera fàcil i entenedora els riscs nuclear de les centrals nuclears:
divendres, 7 de gener del 2011
Receptes per al desastre: un documental sobre el canvi climàtic
Emés a TV3. Sense ficció - 07/01/2011
Què passa quan una família jove deixa de consumir productes derivats del petroli durant tot un any? Un documental sobre el canvi climàtic que mostra com els dolents de la pel·lícula no són les indústries i les empreses sinó nosaltres mateixos.
divendres, 10 de desembre del 2010
Materials interactius sobre la Geosfera (temes 6 i 7)
En aquesta pàgina feta per un professor d'un institut andalús, teniu molta informació de diferents temes en un format interactiu i entenedor. En l'assignatura de CTMA de 2 BAT no podem repassar tota la geologia que heu donat en anys anteriors, de manera que cadrà que cadascú es pose al dia. Pel que fa als conceptes teòrics relacionats amb els temes 6 i 7 que parlen de la geosfera, us recomane veure els enllaços següents:
- Estructrura i composició de la Geosfera: L'interior de la Terra, la seua estructura, composició, calor intern i magnetisme. Teoria sobre l'origen dels terratrèmols. Origen dels terratrèmols. Sismògrafs verticales.
- Tectònica de Plaques: la teoria de la Tectònica de Plaques. Tipus de marge entre plaques. Fractura d'un continent, formació d'una vall de rift. Expansió oceànica, les dorsals. Bandeig magnètic del sòl oceànic. Falles transformants. Marges convergents: Subducció entre dos plaques oceàniques. Subducció placa continental i oceànica. Xoc entre dos plaques continentals, formació de serralades intracontinentals. Formació de serralades de plegament. Punts calents, Altra animació d'un punt calent.
- Processos geodinàmics interns: Corrents de convecció del Mantell. Deformació dels materials terrestres, Estructures geològiques, Falles i plecs, tipus de plecs i falles, falles normals falles inverses.
- Riscs relacionats amb la geodinàmica interna: Volcans.
- Riscs sísmics: tsunamis. Mapa de perillositat sísmica en Espanya.
- Processos geodinàmics externs: La meteorització i formació del sòl, tipus de meteorització. Efectes de la meteoritzación (passeu el cursor i fer clic en les imatges).
- Erosió, transport i sedimentació- Riscos i impactes associats: mecanismos de transporte. Separación de sedimentos por los ríos. Sedimentación en ambiente fluvial.
- El sistema de ladera: Los fenómenos de ladera y medidas correctoras. Mecanismes d'esllavisament i despreniment.
- Los sòls: processos de desenvolupament delos sòls .
- El sistema fluvial: Les aigües superficials, . Meandros fluviales.
- El sistema litoral: L'energia de les ones. Corrents de deriva litoral. Cicles estacionals de les platges. Formació de barres arenoses i albuferes. Transgressions i regressions marinas. Rectificació erosiva de la línia de costa.
dilluns, 26 d’abril del 2010
Per aprendre estadística
Per tal de facilitar l’ensenyament i l’aprenentatge de l’estadística a l’ensenyament secundari, l’Institut d’Estadística de Catalunya, posa a l’abast del profesorat i alumnat (tant d’ESO com de Batxillerat), un portal anomenat aprenestadistica.gencat.cat, en el qual s’hi poden trobar 25 activitats didàctiques que utilitzen dades reals sobre diferents aspectes del nostre pais, de tota Espanya, i d’Europa. Cadascuna d’aquestes activitats explica com s’ha de fer el plantejament, quin és el seu àmbit i l’objectiu, així com quin són els conceptes estadísticis que s’hi tracten, i quin és el nivell al que s’adreça i un temps indicatiu pel seu desenvolupament.
Si bé es tracta d’un portal d’ús lliure i gratuït, és interessant fer el registre com a usuari ja que, d’aquesta forma, l’alumnat pot guardar l’activitat i continuar-la des de casa seva (us recomano que consulteu l’apartat de “com s’ha d’utilitzar el web”).
Per fer les activitats es disposa d’un Glossari estadístic i un Glossari temàtic, amb definicions i animacions que permeten recordar i entendre els diferents conceptes utilitzats.
Les activitats s’han distribuit en un total de 5 aspectes temàtics, tal com us poso a continuació remarcant alguns dels apartats indicats pel nivell de Batxillerat:
- Serveis
- Medi ambient (percentatges i mesures de dispersió) Ací hi ha una activitat sobre el consum d'aigua que pot ser interessant)
Font: STUBLOGS
diumenge, 14 de febrer del 2010
Energy quizzes
Posa a prova els teus coneixements sobre els recursos energètics i, de pas, comprova com va el teu anglés . Són molt fàcils i segur que els supereu.
dijous, 11 de febrer del 2010
Treballs sobre energies
Els alumnes de CTMA de segon de Batxillerat han realitzat unes presentacions PowePoint sobre diferents tipus de recursos energètics. Els podeu consultar en els enllaços que apareixen a continuació:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)