Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TV. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TV. Mostrar tots els missatges
dimarts, 31 de maig del 2011
divendres, 13 de maig del 2011
60 minuts: Ja surt el sol
“60 minuts” explica la història d’una revolució, l’energètica, que arriba a la seva fi. Fa deu mil anys va tenir lloc una gran revolució. De sobte hi va haver abundància d'aliments. L'home va passar de caçador-recol•lector a agricultor. Hi ha un camp, però, en què encara som caçadors-recol•lectors: el camp de l'energia. Hem pentinat tot el món buscant energia i hem posat en perill fins i tot les nostres fonts d’aliments. Però aquesta cacera té conseqüències greus: canvi climàtic, problemes de salut, carestia. El preu és alt en tots els sentits. Ens alegrem que caigui el preu del petroli, tot i que sabem que, tard o d’hora, es tornarà a enfilar encara més. Els combustibles fòssils s'han convertit en una font d'especulació i els especuladors volen fer diners. I ja en tenim el resultat. Els combustibles fòssils signifiquen poder i el subministrament es facilita o es talla a voluntat, i això pot conduir a la guerra. Afortunadament, la recerca de gas i de petroli sembla que perd força davant d’una nova revolució: la captació de llum solar a gran escala.
El reportatge “Ja surt el sol” és una treball de 50 minuts que intenta canviar les nostres idees sobre el futur de l'energia. Fins i tot sense haver fet grans avenços, sabem la manera d’atrapar l'energia del sol. Amb un tros de desert de la mida de França n’hi ha prou per satisfer totes les nostres necessitats energètiques actuals. Així que, amb tots els problemes de l'escalfament global, de la de dependència del petroli i de la seguretat energètica, per què no ens plantegem convertir la nostra societat basada en el petroli en una altra de basada en l’energia solar?
De fet, ja ho estem fent. El que passa és que encara no en som conscients.
El reportatge mostra que el nombre de panells solars s'ha disparat, que el desert és la nostra nova terra de glòria, que les herbes del jardí faran de combustible per al seu cotxe i que el sostre de les llars és un nou mercat per als venedors de panells solars. Amb tot, les companyies petrolieres encara diuen que no és un sistema eficient, que és car i que trigarà a implantar-se.
El reportatge “Ja surt el sol” és una treball de 50 minuts que intenta canviar les nostres idees sobre el futur de l'energia. Fins i tot sense haver fet grans avenços, sabem la manera d’atrapar l'energia del sol. Amb un tros de desert de la mida de França n’hi ha prou per satisfer totes les nostres necessitats energètiques actuals. Així que, amb tots els problemes de l'escalfament global, de la de dependència del petroli i de la seguretat energètica, per què no ens plantegem convertir la nostra societat basada en el petroli en una altra de basada en l’energia solar?
De fet, ja ho estem fent. El que passa és que encara no en som conscients.
El reportatge mostra que el nombre de panells solars s'ha disparat, que el desert és la nostra nova terra de glòria, que les herbes del jardí faran de combustible per al seu cotxe i que el sostre de les llars és un nou mercat per als venedors de panells solars. Amb tot, les companyies petrolieres encara diuen que no és un sistema eficient, que és car i que trigarà a implantar-se.
dimarts, 10 de maig del 2011
dilluns, 9 de maig del 2011
diumenge, 8 de maig del 2011
Nextworld: Un futur molt proper
La programació de la TV va plena de documentals relacionats amb l'assignatura de CTMA. La sexta està emetent capítols de la sèrie Nextworld (el món del demà). No sé si finalment, totes aquestes idees es faran realitat, però no deixen indiferents.
En 10 minuts (23:10 a 34: 30) delvideo següent, es tracten tres temes molt interessants:
- Energia pedestre (generarem energia en caminar)
- Depuració de les aigües
- Gratacels agrícoles (cultivarem en el nostre propi carrer)
En aquesta pàgina podeu veure altres capítols (i altres programes de la TV) en streaming.
dissabte, 7 de maig del 2011
Quequicom: Energia solar
03/05/2011
El model energètic actual, basat en els hidrocarburs, té un termini cada vegada més proper. L’esgotament dels recursos i la creixent contaminació ens obligaran a adoptar nous models energètics; en plural, ja que cap font alternativa d’energia no pot fer front, per separat, a l’actual demanda energètica. El futur és, doncs, ben clar: canviar de model energètic i reduir el consum d’energia. Un d’aquests models energètics alternatius és l’energia solar, en els seus dos vessants: fotovoltaic i tèrmic.
dimarts, 3 de maig del 2011
Què paguem quan comprem benzina?
El preu de la gasolina s'ha enfilat fins als 1,36 euros el litre, nou rècord de l'any. I és que, aquests últims dies, el carburant ha patit l'onzena pujada consecutiva. Però per què és tan cara la gasolina? Amb aquest gairebé euro i mig per litre que ens costa la gasolina, què paguem? El doctor Ramon Folch ens ho explica. Molt interessant per entendre del concepte dels "gastos ocults" pel que fa a l'energia nuclear
diumenge, 1 de maig del 2011
Quequicom: L'energia nuclear
La reportera Samantha Vall i el geòleg de la UB Manel Viladevall detecten a la serra de Collserola uns índexs de radioactivitat natural 70 vegades superior als de Barcelona. Troben urani a tocar de l’església de Santa Creu d’Olorda. Els nivells són tan alts que el geòleg aconsella a la reportera que no toqui cap pedra i que, si ho fa, es renti acuradament les mans. Si s’empassés polsim d’urani, la Samantha es podria contaminar, però, si s’exposa a les emissions de rajos gamma, queda irradiada. Jaume Vilalta, a plató, compara el material radioactiu amb pistoles carregades i les radiacions amb les bales. “¿Què mata, la pistola o les bales? Les bales, i perquè et facin mal de debò has de rebre una dosi de radiació prou alta. La radiació que no et toca de ple no t’afecta, com les bales. Cada any, les persones rebem de manera natural de l’atmosfera i de l’interior de la terra un nivell de radioactivitat equivalent a 125 radiografies. Això no té cap efecte i no fa cap mal.” Tot és una qüestió de dosi. En un vol Barcelona-Nova York podem rebre l’equivalent a 4 radiografies. En canvi, ingerir partícules contaminades és més perillós. Vilalta ho compara amb empassar-se pistoles carregades que no sabem quan es dispararan. Això és la contaminació radioactiva. A més partícules respirades o ingerides, més possibilitat de patir danys irreversibles. A partir de 5.000 radiografies es presenten vòmits i a un nivell equivalent a 200.000 radiografies la mort és inevitable.
Samantha Vall visita l’Institut Oncològic de Catalunya per saber com els metges usen les radiacions per destruir les cèl•lules cancerígenes. El Dr. Ferran Guedea, cap de radioterapia de l’ICO, explica que la tècnica de la braquiteràpia es basa precisament a introduir partícules radioactives en un teixit malalt per matar el tumor.
¿Què és la radioactivitat?
El físic Xavier Dies, enginyer nuclear UPC, explica que les radiacions són fruit de la desintegració o fissió del nucli d’un àtom especialment de l’urani. A plató s’aclareix per què l’urani és tan inestable i quins són els seus isòtops, que es comparen amb les diferents versions d’un mateix model de cotxe: l’urani 235 és mes “explosiu” que el 238 . Segons el presentador, l’isòtop Urani 235 és “un desequilibrat perillós” i per això se l’usa per fer centrals nuclears i bombes atòmiques. La reacció de fissió de l’ urani desprèn molta calor i això s’aprofita per generar electricitat. La missió d’una central nuclear és fer bullir aigua usant urani com a combustible en lloc de carbó o petroli. El vapor d’aigua mou les pales d’una turbina i aquesta una dinamo, que és un generador d’electricitat. El vapor que es veu sortir de les centrals nuclears no és radioactiu, és el de l’aigua que s’ha fet servir per refredar un intercanviador de calor aïllat del reactor, de forma que no és pas un vapor radioactiu.
Una central por convertir-se en una bomba atòmica?
Un altre dels dubtes que s’aclareixen és si una central accidentada, com la de Fukushima, pot acabar sent una bomba nuclear. Jaume Vilalta explica què perquè hi hagi una reacció en cadena com per fer anar una central cal tenir urani 235 en una concentració del 4%, mentre que per fer una bomba cal una concentració del 90% i disposar el material de determinada manera. En una central, l’urani no pot assolir la concentració necessària per desencadenar una deflagració atòmica. Ara bé: com és diu en el programa, l’urani té molt mal geni i no és tan fàcil com es creia dominar-lo.
Un dels perills és la fuita de material contaminant i la conseqüent emissió de radiacions ionitzants, alfa, beta i gamma. Es tracta d’ones electromagnètiques d’altíssima freqüència capaces per la seva carga energètica de trencar enllaços químics i de modificar l’ADN de les cèl•lules.
Samantha Vall visita l’Institut Oncològic de Catalunya per saber com els metges usen les radiacions per destruir les cèl•lules cancerígenes. El Dr. Ferran Guedea, cap de radioterapia de l’ICO, explica que la tècnica de la braquiteràpia es basa precisament a introduir partícules radioactives en un teixit malalt per matar el tumor.
¿Què és la radioactivitat?
El físic Xavier Dies, enginyer nuclear UPC, explica que les radiacions són fruit de la desintegració o fissió del nucli d’un àtom especialment de l’urani. A plató s’aclareix per què l’urani és tan inestable i quins són els seus isòtops, que es comparen amb les diferents versions d’un mateix model de cotxe: l’urani 235 és mes “explosiu” que el 238 . Segons el presentador, l’isòtop Urani 235 és “un desequilibrat perillós” i per això se l’usa per fer centrals nuclears i bombes atòmiques. La reacció de fissió de l’ urani desprèn molta calor i això s’aprofita per generar electricitat. La missió d’una central nuclear és fer bullir aigua usant urani com a combustible en lloc de carbó o petroli. El vapor d’aigua mou les pales d’una turbina i aquesta una dinamo, que és un generador d’electricitat. El vapor que es veu sortir de les centrals nuclears no és radioactiu, és el de l’aigua que s’ha fet servir per refredar un intercanviador de calor aïllat del reactor, de forma que no és pas un vapor radioactiu.
Una central por convertir-se en una bomba atòmica?
Un altre dels dubtes que s’aclareixen és si una central accidentada, com la de Fukushima, pot acabar sent una bomba nuclear. Jaume Vilalta explica què perquè hi hagi una reacció en cadena com per fer anar una central cal tenir urani 235 en una concentració del 4%, mentre que per fer una bomba cal una concentració del 90% i disposar el material de determinada manera. En una central, l’urani no pot assolir la concentració necessària per desencadenar una deflagració atòmica. Ara bé: com és diu en el programa, l’urani té molt mal geni i no és tan fàcil com es creia dominar-lo.
Un dels perills és la fuita de material contaminant i la conseqüent emissió de radiacions ionitzants, alfa, beta i gamma. Es tracta d’ones electromagnètiques d’altíssima freqüència capaces per la seva carga energètica de trencar enllaços químics i de modificar l’ADN de les cèl•lules.
La nit temàtica - Els terratrèmols més devastadors
El 2010, es van produir terratrèmols de gran intensitat que van sacsejar Haití, Xile, Mèxic, Califòrnia, Indonèsia i Índia. Sumen un dels peatges de mort anual mai registrats. Hi ha alguna relació entre tots aquests desastres? Els científics intenten donar explicació a aquests sismes i predir possibles terratrèmols. L'estudi comença a Haití, un equip de geòlegs dels EUA entra per primera vegada al país tan sols uns dies després del desastre.
dilluns, 25 d’abril del 2011
Ramon Folch: "La UE vol que s'eradiquin les espècies invasores"
En l'hàbitat natural de la península Ibèrica hi ha gairebé 170 espècies foranes que amenacen els animals i plantes autòctones. El doctor Ramon Folch explica que la Unió Europea demana que s'eradiquin aquestes espècies invasores però es pregunta com s'ha de fer això.
Ramon Folch: "Més de la meitat del petroli que existeix l'hem cremat en els últims 150 anys"
La revolta a Líbia i la inestabilitat als països àrabs ha posat la política energètica en el primer pla. Arran d'aquesta qüestió, el doctor Ramon Folch ens explica d'on ve el petroli i el gas que consumim i com es transporta. Folch alerta que hem creat un sistema productiu que gravita únicament sobre el petroli i que durant els últims 150 anys hem cremat més de la meitat del petroli que existeix.
divendres, 25 de març del 2011
Ramon Folch explica direrents aspectes sobre la contaminació atmosfèrica
Les partícules contaminants
Un anticicló molt persistent ha posat de manifest com en són d'alts els nivells de contaminació a Barcelona i Madrid. Una espessa boira ha cobert el cel d'aquestes grans ciutats durant l'última setmana fins al punt que la Fiscalia de Medi Ambient ha obert una investigació per determinar si compleixen la directiva europea de qualitat de l'aire. El doctor Ramon Folch ens explica per què tenim aquests alts índexs de pol·lució i què els causa.
Les dioxines
El doctor Ramon Folch ens explica quin és l'efecte mediambiental de les dioxines, arran del cas de dioxines en una fàbrica de pinsos alemanya. Ramon Folch explica que n'hi ha a tot arreu, de dioxines, i que el problema ve quan se n'ingereixen més de 200 picograms, que és la quantitat màxima que el cos pot neutralitzar. Ara bé, el problema principal, segons Folch, és que les dioxines tenen la particularitat que no es dissolen en aigua, sinó en oli, i això fa que s'acumulin en els greixos del cos.
REDES 76: Les amenaces contra el clima
Episodi del programa redes emés el desembre de 2010 i molt relacionat amb els temes de l'atmosfera, contaminació del'atmosfera i impactes globals.
El 1995 es va prohibir a Europa la fabricació dels famosos CFC (clor-fluoro-carbonis), uns composts sintètics utilitzats en nombroses indústries que van demostrar ser extremadament nocius per a la protectora capa d'ozó de l'estratosfera.
De la mà de Mario Molina, premi Nobel de Química el 1995 per la seva investigació sobre l'acció dels CFC en la capa d'ozó, Xarxes repassa avui les principals amenaces per al futur del planeta i el paper de la societat en l'evolució del clima .
dimarts, 8 de març del 2011
dilluns, 28 de febrer del 2011
Extinció de la humanitat
Aquest és el tema d'aquest capítol del programa de TV3 tres14. El paelontòleg Eudald Carbonell o l'ecoleg Pere Puigdomenen ens donen les seues opinions. Tema interessant que no ens deixarà indiferents, ja que el futur depén de nosaltres i les nostres accions sobre el planeta.
dijous, 3 de febrer del 2011
Bloc sobre metereologia i climatologia
Ara que comencem el tema de l'atmosfera caldrà posar-se al dia en els temes de metereologia i climatologia. A més de perdre el temps mirant els programes del temps que fan al final dels telenotícies (recomane aquest), us vull presentar el bloc Temps pel temps, escrit per Diego Lázaro i que apareix al diari Ara. Segur que aprendreu prou coses.
dissabte, 22 de gener del 2011
Teleplaneta: un programa de TVE 24h
Teleplaneta és un programa que ofereix el canal 24 de RTVE. S'emet els dissabtes pel matí. El primer programa de 2011 és un resum dels principals fenòmens naturals ocorreguts durant l'any passat: Haití, Xile, o les erupcions volcàniques a Islàndia o Indonèsia. Un programa molt clar i que ens servirà per poder estudiar els riscs volcànics i sísmics que apareixen al tema 6. IMPRESCINDIBLE
Més informació sobre el programa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)