Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris impactes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris impactes. Mostrar tots els missatges
dimarts, 31 de maig del 2011
dimarts, 10 de maig del 2011
diumenge, 1 de maig del 2011
Quequicom: L'energia nuclear
La reportera Samantha Vall i el geòleg de la UB Manel Viladevall detecten a la serra de Collserola uns índexs de radioactivitat natural 70 vegades superior als de Barcelona. Troben urani a tocar de l’església de Santa Creu d’Olorda. Els nivells són tan alts que el geòleg aconsella a la reportera que no toqui cap pedra i que, si ho fa, es renti acuradament les mans. Si s’empassés polsim d’urani, la Samantha es podria contaminar, però, si s’exposa a les emissions de rajos gamma, queda irradiada. Jaume Vilalta, a plató, compara el material radioactiu amb pistoles carregades i les radiacions amb les bales. “¿Què mata, la pistola o les bales? Les bales, i perquè et facin mal de debò has de rebre una dosi de radiació prou alta. La radiació que no et toca de ple no t’afecta, com les bales. Cada any, les persones rebem de manera natural de l’atmosfera i de l’interior de la terra un nivell de radioactivitat equivalent a 125 radiografies. Això no té cap efecte i no fa cap mal.” Tot és una qüestió de dosi. En un vol Barcelona-Nova York podem rebre l’equivalent a 4 radiografies. En canvi, ingerir partícules contaminades és més perillós. Vilalta ho compara amb empassar-se pistoles carregades que no sabem quan es dispararan. Això és la contaminació radioactiva. A més partícules respirades o ingerides, més possibilitat de patir danys irreversibles. A partir de 5.000 radiografies es presenten vòmits i a un nivell equivalent a 200.000 radiografies la mort és inevitable.
Samantha Vall visita l’Institut Oncològic de Catalunya per saber com els metges usen les radiacions per destruir les cèl•lules cancerígenes. El Dr. Ferran Guedea, cap de radioterapia de l’ICO, explica que la tècnica de la braquiteràpia es basa precisament a introduir partícules radioactives en un teixit malalt per matar el tumor.
¿Què és la radioactivitat?
El físic Xavier Dies, enginyer nuclear UPC, explica que les radiacions són fruit de la desintegració o fissió del nucli d’un àtom especialment de l’urani. A plató s’aclareix per què l’urani és tan inestable i quins són els seus isòtops, que es comparen amb les diferents versions d’un mateix model de cotxe: l’urani 235 és mes “explosiu” que el 238 . Segons el presentador, l’isòtop Urani 235 és “un desequilibrat perillós” i per això se l’usa per fer centrals nuclears i bombes atòmiques. La reacció de fissió de l’ urani desprèn molta calor i això s’aprofita per generar electricitat. La missió d’una central nuclear és fer bullir aigua usant urani com a combustible en lloc de carbó o petroli. El vapor d’aigua mou les pales d’una turbina i aquesta una dinamo, que és un generador d’electricitat. El vapor que es veu sortir de les centrals nuclears no és radioactiu, és el de l’aigua que s’ha fet servir per refredar un intercanviador de calor aïllat del reactor, de forma que no és pas un vapor radioactiu.
Una central por convertir-se en una bomba atòmica?
Un altre dels dubtes que s’aclareixen és si una central accidentada, com la de Fukushima, pot acabar sent una bomba nuclear. Jaume Vilalta explica què perquè hi hagi una reacció en cadena com per fer anar una central cal tenir urani 235 en una concentració del 4%, mentre que per fer una bomba cal una concentració del 90% i disposar el material de determinada manera. En una central, l’urani no pot assolir la concentració necessària per desencadenar una deflagració atòmica. Ara bé: com és diu en el programa, l’urani té molt mal geni i no és tan fàcil com es creia dominar-lo.
Un dels perills és la fuita de material contaminant i la conseqüent emissió de radiacions ionitzants, alfa, beta i gamma. Es tracta d’ones electromagnètiques d’altíssima freqüència capaces per la seva carga energètica de trencar enllaços químics i de modificar l’ADN de les cèl•lules.
Samantha Vall visita l’Institut Oncològic de Catalunya per saber com els metges usen les radiacions per destruir les cèl•lules cancerígenes. El Dr. Ferran Guedea, cap de radioterapia de l’ICO, explica que la tècnica de la braquiteràpia es basa precisament a introduir partícules radioactives en un teixit malalt per matar el tumor.
¿Què és la radioactivitat?
El físic Xavier Dies, enginyer nuclear UPC, explica que les radiacions són fruit de la desintegració o fissió del nucli d’un àtom especialment de l’urani. A plató s’aclareix per què l’urani és tan inestable i quins són els seus isòtops, que es comparen amb les diferents versions d’un mateix model de cotxe: l’urani 235 és mes “explosiu” que el 238 . Segons el presentador, l’isòtop Urani 235 és “un desequilibrat perillós” i per això se l’usa per fer centrals nuclears i bombes atòmiques. La reacció de fissió de l’ urani desprèn molta calor i això s’aprofita per generar electricitat. La missió d’una central nuclear és fer bullir aigua usant urani com a combustible en lloc de carbó o petroli. El vapor d’aigua mou les pales d’una turbina i aquesta una dinamo, que és un generador d’electricitat. El vapor que es veu sortir de les centrals nuclears no és radioactiu, és el de l’aigua que s’ha fet servir per refredar un intercanviador de calor aïllat del reactor, de forma que no és pas un vapor radioactiu.
Una central por convertir-se en una bomba atòmica?
Un altre dels dubtes que s’aclareixen és si una central accidentada, com la de Fukushima, pot acabar sent una bomba nuclear. Jaume Vilalta explica què perquè hi hagi una reacció en cadena com per fer anar una central cal tenir urani 235 en una concentració del 4%, mentre que per fer una bomba cal una concentració del 90% i disposar el material de determinada manera. En una central, l’urani no pot assolir la concentració necessària per desencadenar una deflagració atòmica. Ara bé: com és diu en el programa, l’urani té molt mal geni i no és tan fàcil com es creia dominar-lo.
Un dels perills és la fuita de material contaminant i la conseqüent emissió de radiacions ionitzants, alfa, beta i gamma. Es tracta d’ones electromagnètiques d’altíssima freqüència capaces per la seva carga energètica de trencar enllaços químics i de modificar l’ADN de les cèl•lules.
dilluns, 25 d’abril del 2011
Ramon Folch: "La UE vol que s'eradiquin les espècies invasores"
En l'hàbitat natural de la península Ibèrica hi ha gairebé 170 espècies foranes que amenacen els animals i plantes autòctones. El doctor Ramon Folch explica que la Unió Europea demana que s'eradiquin aquestes espècies invasores però es pregunta com s'ha de fer això.
divendres, 25 de març del 2011
Ramon Folch explica direrents aspectes sobre la contaminació atmosfèrica
Les partícules contaminants
Un anticicló molt persistent ha posat de manifest com en són d'alts els nivells de contaminació a Barcelona i Madrid. Una espessa boira ha cobert el cel d'aquestes grans ciutats durant l'última setmana fins al punt que la Fiscalia de Medi Ambient ha obert una investigació per determinar si compleixen la directiva europea de qualitat de l'aire. El doctor Ramon Folch ens explica per què tenim aquests alts índexs de pol·lució i què els causa.
Les dioxines
El doctor Ramon Folch ens explica quin és l'efecte mediambiental de les dioxines, arran del cas de dioxines en una fàbrica de pinsos alemanya. Ramon Folch explica que n'hi ha a tot arreu, de dioxines, i que el problema ve quan se n'ingereixen més de 200 picograms, que és la quantitat màxima que el cos pot neutralitzar. Ara bé, el problema principal, segons Folch, és que les dioxines tenen la particularitat que no es dissolen en aigua, sinó en oli, i això fa que s'acumulin en els greixos del cos.
REDES 76: Les amenaces contra el clima
Episodi del programa redes emés el desembre de 2010 i molt relacionat amb els temes de l'atmosfera, contaminació del'atmosfera i impactes globals.
El 1995 es va prohibir a Europa la fabricació dels famosos CFC (clor-fluoro-carbonis), uns composts sintètics utilitzats en nombroses indústries que van demostrar ser extremadament nocius per a la protectora capa d'ozó de l'estratosfera.
De la mà de Mario Molina, premi Nobel de Química el 1995 per la seva investigació sobre l'acció dels CFC en la capa d'ozó, Xarxes repassa avui les principals amenaces per al futur del planeta i el paper de la societat en l'evolució del clima .
dilluns, 21 de febrer del 2011
Confrerència interessant sobre la Mediterrània
Ja que l'altre dia tinguèreu l'ocasió d'escoltar una xarrada sobre l'estat ambient de la Mediterrània, us recomane, si podeu i us abelleix, que aneu al centre Octubre (mapa) a escoltar aquesta conferència.Ja sabeu que tot compta per la nota final (se suposa que fareu una ressenya escrita al bloc). Cal fer coses diferents. No tot està en els llibres ni en les explicacions dels professors. Animeu-vos!! Sembla interessant i podeu conèixer un "eurodiputat"
La problemàtica mediambiental de la Mediterrània
Dimecres 23 de Febrer a les 18.00h
Conferència a càrrec de Raül Romeva (eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV).
dijous, 17 de febrer del 2011
La contaminació urbana
Web amb valuosa informació sobre el tema, destinada a estudiants de secundària. tot i que es centra sobretot a Catalunya, també trobareu en internet notícies semblant sobre el que passa a València
dilluns, 27 de desembre del 2010
L'AVE València-Madrid
Molt se n'ha parlat del tema en els darrers dies. Esdeveniment "interplanetari" que diria algú.... Poc s'ha parlar, però, sobre impactes, ambientals costs ocults o sostenibilitat. Les crítiques no solen aparèixer als mitjans de comunicació standars. Per això, m'ha semblat interessant transcriure aquest article publicat el passat dia 13 per Andrés Boix al diari El País. Tracta sobretot d'aspectes econòmics. L'assignatura de CTMA exigeix mirar les coses des de molts angles.
Més informació:
dimarts, 23 de novembre del 2010
dimecres, 17 de novembre del 2010
Invasors
Un documental emés al programa "sense ficció" de TV3 el passat 7 d'Octubre, que treu a la llum, amb imatges inèdites del món animal, un drama ambiental de dimensions catastròfiques. Una història que fins ara mai no s'havia explicat tan obertament. La venda il·legal i legal de milions d'animals i plantes exòtiques a tot Europa i, especialment, a Espanya, mou a l'any desenes de milers de milions d'euros. Espanya és el primer país en el funest rànquing d'abandonament d'animals i, avui en dia, s'enfronta a aquest problema sense haver quantificat encara les conseqüències del fenomen.
dimecres, 10 de novembre del 2010
Documental al voltant de les costes espanyoles
Sèrie "Las riberas del mar océano"
Episodi 7: - Cordones y lagunas litorales (TVE 1, emés el 07/11/10)
L'altre dia vaig veure aquest documental d'actualitat. A més d'aprendre moltes coses sobre l'estat de les costes espanyoles, és una gran oportunitat per poder assimilar concepte estudiats en classe com recursos, impactes, risc, sostenibilitat, desenvolupament incontrolat, etc. Us recomane veure'l.
Hasta mediados del siglo pasado, el litoral español estaba festoneado por un amplio número de lagunas. Eran la vía de comunicación entre los sistemas oceánico y continental, e intercambiaban, en los dos sentidos, agua, materia y energía, motores inagotables de diversidad biológica. Hoy, la superficie de estas lagunas está reducida a su mínima expresión, rodeadas por urbanizaciones, calles y carreteras.
dimecres, 3 de novembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)