Programa Singulars de TV3 emés el 05/05/2011
Un terratrèmol de 9º en l'escala de Richter sacseja les costes de Sendai, al Japó, i provoca un tsunami. Tant el terratrèmol com el tsunami afecten de ple la central nuclear de Fukushima Daiichi, que té sis reactors.El moviment sísmic i la força de l’aigua deixa sense electricitat la central. Entren en funcionament els serveis d’emergència: generadors dièsel. Però la força del tsunami els inutilitza. Entra en acció l’últim recurs per continuar refrigerant els reactors, les piles o bateries, però tenen una durada limitada.
A partir d’aquí, la història ja es coneix, oi? Bé, tot depèn del grau de confiança que ens donen les autoritats japoneses i els responsables de la central de Fukushima: TEPCO. A mi, ben poca. El que ha passat a Fukushima és molt greu i ha fet créixer a tot el món els partidaris del tancament de les centrals nuclears. N’hi ha que han dit, fins i tot, que els fets del Japó significaran la fi de l’era nuclear. No ho sé. De moment, diferents governs, sobretot de països europeus, ja van anunciar ràpidament que en prenien nota.
A partir d’aquí, la història ja es coneix, oi? Bé, tot depèn del grau de confiança que ens donen les autoritats japoneses i els responsables de la central de Fukushima: TEPCO. A mi, ben poca. El que ha passat a Fukushima és molt greu i ha fet créixer a tot el món els partidaris del tancament de les centrals nuclears. N’hi ha que han dit, fins i tot, que els fets del Japó significaran la fi de l’era nuclear. No ho sé. De moment, diferents governs, sobretot de països europeus, ja van anunciar ràpidament que en prenien nota.
El que sí que sé és que en aquests moments hi ha seixanta-dues centrals nuclears a tot el món, i es té previst que n’hi hagi 482, 158 de les quals ja han rebut l’autorització corresponent. I també és cert que Fukushima tindrà i té un impacte i una repercussió més gran que la de Txernòbil. Per què?
Doncs perquè no ha passat a la decadent ex-Unió Soviètica (sense l’ex l’any 1986), sinó que la catàstrofe ha tingut lloc al Japó, potència econòmica i tecnològica com n’hi ha ben poques. I, a més, perquè el Japó és sinònim de precisió, ordre, disciplina i diligència. Per tant, si en un país tan ordenat i amb tanta experiència nuclear com el Japó ha passat el pitjor, què podria passar en altres països no tan disciplinats?
Si al Japó “el principi de redundància”, un dels fonaments bàsics en la seguretat de les central nuclears, ha saltat pels aires, què podria passar a altres llocs?
Quan un inversor professional decideix arriscar els seus fons en un negoci, si és professional de debò i no de casino, voldrà saber quina és la ratio risc/benefici. Si el resultat no el convenç, buscarà alternatives.
Quina és la ratio risc/benefici d’una central nuclear pel que fa a la població?
Fins ara semblava que anava quallant la impressió, ben treballada pel lobbi nuclear, que el risc a les centrals atòmiques s’havia reduït gairebé a zero. I això era així, deien i diuen, perquè a les central s’usa el principi de redundància, que fa que les mesures de seguretat siguin dobles, triples i, en alguns casos, més i tot.
Molt bé. Hi pot haver casos en què sigui possible que tres sistemes de seguretat deixin de funcionar? Doncs sí, Fukushima n’és la prova. No hi ha risc zero en una central nuclear, com en moltes altres coses en la vida. Però si condueixes un cotxe amb 30 airbags i decideixes anar a 250 per hora, xoques i, malgrat els 30 airbags, et mates, serà el teu problema. Però si fallen tots els sistemes de seguretat dels reactors nuclears, el problema no serà només teu, sinó que s’estendrà a tot el planeta. Com?
Doncs perquè no ha passat a la decadent ex-Unió Soviètica (sense l’ex l’any 1986), sinó que la catàstrofe ha tingut lloc al Japó, potència econòmica i tecnològica com n’hi ha ben poques. I, a més, perquè el Japó és sinònim de precisió, ordre, disciplina i diligència. Per tant, si en un país tan ordenat i amb tanta experiència nuclear com el Japó ha passat el pitjor, què podria passar en altres països no tan disciplinats?
Si al Japó “el principi de redundància”, un dels fonaments bàsics en la seguretat de les central nuclears, ha saltat pels aires, què podria passar a altres llocs?
Quan un inversor professional decideix arriscar els seus fons en un negoci, si és professional de debò i no de casino, voldrà saber quina és la ratio risc/benefici. Si el resultat no el convenç, buscarà alternatives.
Quina és la ratio risc/benefici d’una central nuclear pel que fa a la població?
Fins ara semblava que anava quallant la impressió, ben treballada pel lobbi nuclear, que el risc a les centrals atòmiques s’havia reduït gairebé a zero. I això era així, deien i diuen, perquè a les central s’usa el principi de redundància, que fa que les mesures de seguretat siguin dobles, triples i, en alguns casos, més i tot.
Molt bé. Hi pot haver casos en què sigui possible que tres sistemes de seguretat deixin de funcionar? Doncs sí, Fukushima n’és la prova. No hi ha risc zero en una central nuclear, com en moltes altres coses en la vida. Però si condueixes un cotxe amb 30 airbags i decideixes anar a 250 per hora, xoques i, malgrat els 30 airbags, et mates, serà el teu problema. Però si fallen tots els sistemes de seguretat dels reactors nuclears, el problema no serà només teu, sinó que s’estendrà a tot el planeta. Com?
Fragment del bloc escrit pel presentador del programa Jaume Barberà
Aquestes són les preguntes que haurà de respondre l'invitat del programa , Eduard Rodríguez Farré , una autoritat internacional en radiobiologia. Singulars és un programa apasionant que, molt sovint, presenta uns personatges que ens expliquen les coses des d'un punt de vista molt diferent al que estem acostumats: amb un to tranquil i rigurós, el doctor Rodríguez Farré ens desmonta els mites i mostra lesmentides al voltant de les centrals nuclears i com la nostra salut és exposada a un important risc per a que uns poc es puguen enriquir. Per què no se'ns informa del que està passant? la resposta la tindreu a l'entrevista. No us decebrà.
