| Informes destacats El sistema alimentari mundial només funciona per a una minoria. Ens deixa a milers de milions de consumidors sense el suficient poder i coneixement sobre el que comprem i mengem.  | |||||||||||||||||||||||
 | ||||||||||||||||||||||||
| Documents per categories: | ||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||
| | ||||||||||||||||||||||||
Per consultar els documents, instal·la't gratis el programa Adobe Acrobat Reader  | ||||||||||||||||||||||||
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recursos educatius. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recursos educatius. Mostrar tots els missatges
dijous, 2 de juny del 2011
Informes d'Intermón-Oxfam
dimarts, 31 de maig del 2011
La capa d'ozó: l'estat de salut del planeta
Programa Àgora de TV3 emés l'onze d'abril de 2011. El climatòleg i catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona, Javier Martín Vide fa un repàs a conceptes fonamentals de climatologia i a impactes globals com el canvi climàtic i l'alteració de la capa d'ozó. Gran claredat expositiva. Fins i tot es podrien prendre apunts.
diumenge, 15 de maig del 2011
Energia solar térmica i fotovoltàica
Al bloc del professor Pedro Oña he trobat aquesta interessant informació sobre energia solar
L'energia solar tèrmica
 |
| IDAE |
 |
| UNESA |
Energia solar fotovoltàica
 |
 |
Informació en la Web del IDAE:
divendres, 13 de maig del 2011
60 minuts: Ja surt el sol
“60 minuts” explica la història d’una revolució, l’energètica, que arriba a la seva fi. Fa deu mil anys va tenir lloc una gran revolució. De sobte hi va haver abundància d'aliments. L'home va passar de caçador-recol•lector a agricultor. Hi ha un camp, però, en què encara som caçadors-recol•lectors: el camp de l'energia. Hem pentinat tot el món buscant energia i hem posat en perill fins i tot les nostres fonts d’aliments. Però aquesta cacera té conseqüències greus: canvi climàtic, problemes de salut, carestia. El preu és alt en tots els sentits. Ens alegrem que caigui el preu del petroli, tot i que sabem que, tard o d’hora, es tornarà a enfilar encara més. Els combustibles fòssils s'han convertit en una font d'especulació i els especuladors volen fer diners. I ja en tenim el resultat. Els combustibles fòssils signifiquen poder i el subministrament es facilita o es talla a voluntat, i això pot conduir a la guerra. Afortunadament, la recerca de gas i de petroli sembla que perd força davant d’una nova revolució: la captació de llum solar a gran escala.
El reportatge “Ja surt el sol” és una treball de 50 minuts que intenta canviar les nostres idees sobre el futur de l'energia. Fins i tot sense haver fet grans avenços, sabem la manera d’atrapar l'energia del sol. Amb un tros de desert de la mida de França n’hi ha prou per satisfer totes les nostres necessitats energètiques actuals. Així que, amb tots els problemes de l'escalfament global, de la de dependència del petroli i de la seguretat energètica, per què no ens plantegem convertir la nostra societat basada en el petroli en una altra de basada en l’energia solar?
De fet, ja ho estem fent. El que passa és que encara no en som conscients.
El reportatge mostra que el nombre de panells solars s'ha disparat, que el desert és la nostra nova terra de glòria, que les herbes del jardí faran de combustible per al seu cotxe i que el sostre de les llars és un nou mercat per als venedors de panells solars. Amb tot, les companyies petrolieres encara diuen que no és un sistema eficient, que és car i que trigarà a implantar-se.
El reportatge “Ja surt el sol” és una treball de 50 minuts que intenta canviar les nostres idees sobre el futur de l'energia. Fins i tot sense haver fet grans avenços, sabem la manera d’atrapar l'energia del sol. Amb un tros de desert de la mida de França n’hi ha prou per satisfer totes les nostres necessitats energètiques actuals. Així que, amb tots els problemes de l'escalfament global, de la de dependència del petroli i de la seguretat energètica, per què no ens plantegem convertir la nostra societat basada en el petroli en una altra de basada en l’energia solar?
De fet, ja ho estem fent. El que passa és que encara no en som conscients.
El reportatge mostra que el nombre de panells solars s'ha disparat, que el desert és la nostra nova terra de glòria, que les herbes del jardí faran de combustible per al seu cotxe i que el sostre de les llars és un nou mercat per als venedors de panells solars. Amb tot, les companyies petrolieres encara diuen que no és un sistema eficient, que és car i que trigarà a implantar-se.
dimarts, 10 de maig del 2011
diumenge, 8 de maig del 2011
Contaminació atmosfèrica natural
Us passe una entrada del bloc TEMPS PEL TEMPS de Diego Lázaro on explica de manera breu i senzilla les principals idees sobre aquest tema:
La contaminació de l’aire és un dels problemes ambientals més importants. Les causes que originen aquesta contaminació són diverses, però el major índex és provocat per les activitats industrials, comercials, domèstiques i agropecuàries realitzades per l’ésser humà.
S’entén a la contaminació atmosfèrica com la contaminació de l’atmosfera per residus o productes secundaris gasosos, sòlids o líquids, que poden posar en perill la salut de l’home i la salut i benestar de les plantes i animals, atacar a diversos materials, reduir la visibilitat o produir olors desagradables.
Cal, però, tenir en compte que la contaminació atmosfèrica no només té un origen antropogènic, sinó que també pot ser provocada per causes naturals.
Algunes fonts naturals són:
- Erupcions volcàniques. Són fenòmens absolutament naturals, que poden emetre a l’alta atmosfera gran quantitat d’aerosols, arribant a provocar repercussions a nivell climàtic. L’erupció del volcà Pinatubo (Filipines) el 15 de juny de 1991 va ser una de les més violentes de les últimes dècades.
- Incendis. Quan es produeixen en la zona tropical continental i en les regions boreals tenen efectes de gran magnitud sobre la salut humana i el clima. Els incendis forestals causats pels llamps desprenen quantitats importants de monòxid de carboni, components orgànics volàtils i partícules. Els incendis poden també tenir origen humà i derivar-se, per exemple, d’activitats relatives a la producció agrícola i del carbó. Les condicions més caloroses i més seques, que s’associen amb el canvi climàtic, fomenten la freqüència dels incendis.
- Plantes i arbres. La vegetació produeix components orgànics volàtils i pol·len, que causen asma i reaccions al·lèrgiques. L’isoprè és un component orgànic volàtil comú que emet la vegetació; és summament reactiu i pot contribuir considerablement a una forta contaminació de l’aire estival. Algunes plantes produeixen contaminants més reactius que unes altres. Les pràctiques forestals poden modificar les emissions naturals.
- Altres activitats biològiques. L’activitat microbiana emet diòxid de carboni, metà, òxids de nitrogen i gasos de sofre en l’atmosfera. Les vaques i altres animals remugants desprenen metà a través els seus singulars aparells digestius. Un augment en la quantitat de remugants necessaris per a satisfer a una població mundial creixent ha contribuït a intensificar les conseqüències dels gasos d’efecte hivernacle.
- Llamps. Les descàrregues elèctriques que es produeixen en les tempestes generen elevats nivells d’òxids de nitrogen i provoquen incendis forestals. En conseqüència, els llamps contribueixen directament a la formació de l’ozó atmosfèric. El canvi climàtic pot influir en l’aparició de tempestes de gran intensitat en tot el món.
- Tempestes de sorra i de pols. Originen una gran quantitat de partícules que, sovint, viatgen fins a llocs distants d’on s’originen. Poden tenir repercussions sobre el temps, el clima, la salut respiratòria, les epidèmies i, possiblement, la formació d’huracans. Poden veure’s afectades per les activitats humanes com la modificació de la superfície de la terra i les pràctiques agrícoles.
Els diversos contaminants de l’aire són introduïts en els models numèrics a l’hora de realitzar prediccions de la qualitat de l’aire, del temps i del clima.
Fissió nuclear per a dummies
Què és una reacció en cadena? En un reactor nuclear un material fissible com l'urani 235 pot capturar un neutró. Com a resultat, l'inestable nucli així format es fragmenta (o fissiona) en dos nuclis més petits, alliberant energia i diversos neutrons en el procés. Cada un d'aquests neutrons causen al seu torn la fissió d'un altre nucli de 235U. Si la quantitat de material fissible es troba per damunt de certa concentració crítica, la reacció en cadena contínua de forma autònoma, de manera que si no es posa fre la cosa pot acabar en una gran explosió.
Difícil d'entendre, no? Per explicar-ho de forma més gràfica, uns estudiants de la Universitat de Harvard han gravat aquest interessant vídeo. En ell podem veure una caixa de plexiglàs de 120x50x100 centímetres en l'interior de la qual tenim una matriu de 5 x 20 rateres (parany, trampes per caçar rates). Sobre cada trampa han col.locat una bola de ping-pong. Les rateres representen els àtoms fissibles i les boles els neutrons. Quan s'introdueix en la caixa una bola de ping-pong extra, aquesta aterra sobre una ratera i provoca la "fissió" (el parany es dispara) la qual cosa llança una altra bola de taula per l'aire, que cau al seu torn sobre una altra ratera. El resultat, com veieu a les imatges és una voràgine de rateres i boles per l'aire que il.lustra de manera molt gràfica, i per dummies (gent simple, sense idea), el que succeeix a nivell atòmic a l'interior d'un típic reactor de fissió. disfruteu!
Difícil d'entendre, no? Per explicar-ho de forma més gràfica, uns estudiants de la Universitat de Harvard han gravat aquest interessant vídeo. En ell podem veure una caixa de plexiglàs de 120x50x100 centímetres en l'interior de la qual tenim una matriu de 5 x 20 rateres (parany, trampes per caçar rates). Sobre cada trampa han col.locat una bola de ping-pong. Les rateres representen els àtoms fissibles i les boles els neutrons. Quan s'introdueix en la caixa una bola de ping-pong extra, aquesta aterra sobre una ratera i provoca la "fissió" (el parany es dispara) la qual cosa llança una altra bola de taula per l'aire, que cau al seu torn sobre una altra ratera. El resultat, com veieu a les imatges és una voràgine de rateres i boles per l'aire que il.lustra de manera molt gràfica, i per dummies (gent simple, sense idea), el que succeeix a nivell atòmic a l'interior d'un típic reactor de fissió. disfruteu!
Font de la notícia: Amazings
diumenge, 1 de maig del 2011
Quequicom: L'energia nuclear
La reportera Samantha Vall i el geòleg de la UB Manel Viladevall detecten a la serra de Collserola uns índexs de radioactivitat natural 70 vegades superior als de Barcelona. Troben urani a tocar de l’església de Santa Creu d’Olorda. Els nivells són tan alts que el geòleg aconsella a la reportera que no toqui cap pedra i que, si ho fa, es renti acuradament les mans. Si s’empassés polsim d’urani, la Samantha es podria contaminar, però, si s’exposa a les emissions de rajos gamma, queda irradiada. Jaume Vilalta, a plató, compara el material radioactiu amb pistoles carregades i les radiacions amb les bales. “¿Què mata, la pistola o les bales? Les bales, i perquè et facin mal de debò has de rebre una dosi de radiació prou alta. La radiació que no et toca de ple no t’afecta, com les bales. Cada any, les persones rebem de manera natural de l’atmosfera i de l’interior de la terra un nivell de radioactivitat equivalent a 125 radiografies. Això no té cap efecte i no fa cap mal.” Tot és una qüestió de dosi. En un vol Barcelona-Nova York podem rebre l’equivalent a 4 radiografies. En canvi, ingerir partícules contaminades és més perillós. Vilalta ho compara amb empassar-se pistoles carregades que no sabem quan es dispararan. Això és la contaminació radioactiva. A més partícules respirades o ingerides, més possibilitat de patir danys irreversibles. A partir de 5.000 radiografies es presenten vòmits i a un nivell equivalent a 200.000 radiografies la mort és inevitable.
Samantha Vall visita l’Institut Oncològic de Catalunya per saber com els metges usen les radiacions per destruir les cèl•lules cancerígenes. El Dr. Ferran Guedea, cap de radioterapia de l’ICO, explica que la tècnica de la braquiteràpia es basa precisament a introduir partícules radioactives en un teixit malalt per matar el tumor.
¿Què és la radioactivitat?
El físic Xavier Dies, enginyer nuclear UPC, explica que les radiacions són fruit de la desintegració o fissió del nucli d’un àtom especialment de l’urani. A plató s’aclareix per què l’urani és tan inestable i quins són els seus isòtops, que es comparen amb les diferents versions d’un mateix model de cotxe: l’urani 235 és mes “explosiu” que el 238 . Segons el presentador, l’isòtop Urani 235 és “un desequilibrat perillós” i per això se l’usa per fer centrals nuclears i bombes atòmiques. La reacció de fissió de l’ urani desprèn molta calor i això s’aprofita per generar electricitat. La missió d’una central nuclear és fer bullir aigua usant urani com a combustible en lloc de carbó o petroli. El vapor d’aigua mou les pales d’una turbina i aquesta una dinamo, que és un generador d’electricitat. El vapor que es veu sortir de les centrals nuclears no és radioactiu, és el de l’aigua que s’ha fet servir per refredar un intercanviador de calor aïllat del reactor, de forma que no és pas un vapor radioactiu.
Una central por convertir-se en una bomba atòmica?
Un altre dels dubtes que s’aclareixen és si una central accidentada, com la de Fukushima, pot acabar sent una bomba nuclear. Jaume Vilalta explica què perquè hi hagi una reacció en cadena com per fer anar una central cal tenir urani 235 en una concentració del 4%, mentre que per fer una bomba cal una concentració del 90% i disposar el material de determinada manera. En una central, l’urani no pot assolir la concentració necessària per desencadenar una deflagració atòmica. Ara bé: com és diu en el programa, l’urani té molt mal geni i no és tan fàcil com es creia dominar-lo.
Un dels perills és la fuita de material contaminant i la conseqüent emissió de radiacions ionitzants, alfa, beta i gamma. Es tracta d’ones electromagnètiques d’altíssima freqüència capaces per la seva carga energètica de trencar enllaços químics i de modificar l’ADN de les cèl•lules.
Samantha Vall visita l’Institut Oncològic de Catalunya per saber com els metges usen les radiacions per destruir les cèl•lules cancerígenes. El Dr. Ferran Guedea, cap de radioterapia de l’ICO, explica que la tècnica de la braquiteràpia es basa precisament a introduir partícules radioactives en un teixit malalt per matar el tumor.
¿Què és la radioactivitat?
El físic Xavier Dies, enginyer nuclear UPC, explica que les radiacions són fruit de la desintegració o fissió del nucli d’un àtom especialment de l’urani. A plató s’aclareix per què l’urani és tan inestable i quins són els seus isòtops, que es comparen amb les diferents versions d’un mateix model de cotxe: l’urani 235 és mes “explosiu” que el 238 . Segons el presentador, l’isòtop Urani 235 és “un desequilibrat perillós” i per això se l’usa per fer centrals nuclears i bombes atòmiques. La reacció de fissió de l’ urani desprèn molta calor i això s’aprofita per generar electricitat. La missió d’una central nuclear és fer bullir aigua usant urani com a combustible en lloc de carbó o petroli. El vapor d’aigua mou les pales d’una turbina i aquesta una dinamo, que és un generador d’electricitat. El vapor que es veu sortir de les centrals nuclears no és radioactiu, és el de l’aigua que s’ha fet servir per refredar un intercanviador de calor aïllat del reactor, de forma que no és pas un vapor radioactiu.
Una central por convertir-se en una bomba atòmica?
Un altre dels dubtes que s’aclareixen és si una central accidentada, com la de Fukushima, pot acabar sent una bomba nuclear. Jaume Vilalta explica què perquè hi hagi una reacció en cadena com per fer anar una central cal tenir urani 235 en una concentració del 4%, mentre que per fer una bomba cal una concentració del 90% i disposar el material de determinada manera. En una central, l’urani no pot assolir la concentració necessària per desencadenar una deflagració atòmica. Ara bé: com és diu en el programa, l’urani té molt mal geni i no és tan fàcil com es creia dominar-lo.
Un dels perills és la fuita de material contaminant i la conseqüent emissió de radiacions ionitzants, alfa, beta i gamma. Es tracta d’ones electromagnètiques d’altíssima freqüència capaces per la seva carga energètica de trencar enllaços químics i de modificar l’ADN de les cèl•lules.
La nit temàtica - Els terratrèmols més devastadors
El 2010, es van produir terratrèmols de gran intensitat que van sacsejar Haití, Xile, Mèxic, Califòrnia, Indonèsia i Índia. Sumen un dels peatges de mort anual mai registrats. Hi ha alguna relació entre tots aquests desastres? Els científics intenten donar explicació a aquests sismes i predir possibles terratrèmols. L'estudi comença a Haití, un equip de geòlegs dels EUA entra per primera vegada al país tan sols uns dies després del desastre.
dimarts, 12 d’abril del 2011
dijous, 31 de març del 2011
El gran rellotge del món
El World Clock de Poodwaddles és un rellotge que no només dóna l’hora sinó que també ofereix el recompte anual, mensual, setmanal, diari o instantani de tot tipus de dades com l’augment de la població mundial en temps real, el nombre de correus electrònics que s’envien en tot el món, la producció mundial de petroli i un llarg etcètera
El World Clock 2011 ofereix el recompte anual, mensual, setmanal, diari o instantani de tot tipus de dades: des de la producció de menjar, fins al nombre de morts per causes diverses, la desforestació o la temperatura del planeta... i, per suposat, també dóna l'hora.
El URL del web és el següent: http://www.poodwaddle.com/clocks/worldclock/
diumenge, 13 de març del 2011
El terratrèmol del Japó, un avís pel Mediterrani?
Font original
La intensitat del sisme de Sendai, al Japó, ha estat inesperada. Ara, és esperable que una catàstrofe d’aquesta magnitud es repliqui a altres llocs del món, com la Mediterrània? Amb els coneixements actuals, els científics vaticinen que poden produir-se més a l’est de la regió i d’una magnitud màxima de 6 als Pirineus
L’11 de març, a les 14:46 hora local del Japó, el món va a tornar a tremolar. Un sisme d’una intensitat de 8,9 a l’escala de Richter, el pitjor terratrèmol que es recorda de la història del Japó i des de fa 140 anys, va sacsejar la tranquil·litat d`un oceà, el Pacífic, que no fa honor al seu nom. L’epicentre es va localitzar a uns 130 quilòmetres de la costa i va originar onades de més de deu metres amb una força devastadora en arribar a la costa.
Aquesta força destructora és el principal tret diferencial dels tsunamis, ja que el vent també pot ocasionar onades de gran alçada, però més superficials i menys devastadores a tots els mars i oceans del món. En aquesta ocasió, l’impacte del sisme de Sendai ha estat de més de 1.000 morts, 88.000 desapareguts i ciutats senceres inundades i cremades, segons el còmput inicial de víctimes i desastres ocasionats pel maremot. Si hagués estat a qualsevol altra part del món, les conseqüències haurien estat encara més catastròfiques.
Terratrèmols amb la magnitud de l’enregistrat al Japó n’hi ha molt pocs, potser un a l’any, i no és esperable que augmenti la seva freqüència, segons en Xavier Goula, responsable de l’Àrea de Sismologia de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) i vicepresident de l’Associació Espanyola d’Enginyeria Sísmica. En el cas del Japó, el terratrèmol s’ha produït perquè el país es troba situat en el llit de tres plaques tectòniques (l’asiàtica, la del Pacífic i la de Filipines), que es freguen i provoquen moviments sísmics.
La Mediterrània comença a estar preparada per enfrontar-se als terratrèmolsEl Japó és un indret clàssicament castigat pels sismes. Cada any en pateix uns 2.500 i està molt ben preparat per afrontar-los. Segons Goula, les claus per fer-ho són tres: construir adequadament els edificis, per evitar les sacsejades horitzontals i esfondraments que col·lapsin les poblacions i matin els seus ciutadans; tenir bons plans d’emergència i sistemes d’alerta. No obstant, els sistemes d’alerta actuals no són de previsió; només avisen dels terratrèmols quan es produeixen en un punt, abans que les seves ones causin més destrucció en altres zones.
Situació a la Mediterrània
Quan encara està viva la memòria del devastador terratrèmol d’Haiti de 2010 i del tsunami del 26 de desembre de2004, que va matar 230.000 persones a l’Oceà Índic, el succeït al Japó planteja una pregunta als científics d’altres parts del planeta: Pot ocórrer un maremot d’una magnitud semblant a la del Japó al Mediterrani? Per tractar de respondre-ho, s’han impulsat diversese línies de recerca i, amb els coneixements actuals, la resposta és negativa, segons Goula.
La màxima magnitud que podria enregistrar-se en el Mediterrani és d’uns 6 graus a l’escala de Richter, per exemple, als Pirineus. I, dins de tota la Mediterrània, les zones amb més risc de terratrèmols serien les més orientals, situades a l’entorn de Grècia i Turquia, degut a l’acostament que s’està produint entre les plaques tectòniques d’Àfrica i Europa. Aquest apropament entre ambdues plaques se situa al voltant d’un centímetre a l’any, afegeix Goula. Segons aquest científic, “la Mediterrània comença a estar preparada” per enfrontar-se als terratrèmols, amb normatives per construir edificis que resisteixin els moviments sísmics i plans d’emergència.
dimarts, 8 de març del 2011
La riuada de València
Us adjunte un document que m'ha enviat el professor Josep Lluís González Messeguer al voltant de la famosa riuada de 1957.
dissabte, 26 de febrer del 2011
Una web molt completa amb molts recursos sobre CTMA
dijous, 17 de febrer del 2011
La contaminació urbana
Web amb valuosa informació sobre el tema, destinada a estudiants de secundària. tot i que es centra sobretot a Catalunya, també trobareu en internet notícies semblant sobre el que passa a València
dimecres, 16 de febrer del 2011
Vídeo d'Al Gore sobre el canvi climàtic
Al Gore narra una introducció en un anglés molt assequible al voltant del canvi climàtic i les seues conseqüències.
El tema de l'atmosfera, llest per ser estudiat
Després d'uns quants dies de treball, he enllestit la meua web i actualitzat el tema de l'atmosfera terrestre. És un bon complement al llibre
Impactants materials sobre l'atmosfera de la NASA
Fantàstica presentació PowerPoint sobre l'atmosfera terrestre (English). El més interessant és veure COM s'estudia l'atmosfera, a partir d'exemples concrets i amb la utilització de models digitals i satèl·lits artificials. Hi ha un breu resum a la composició, estructura i funció d'aquest sistema terrertre. solament les imatges, ja paguen la pena, però per a què estudiem anglés, si després no sabem aprofitar-lo?
Fent clic en la imatge, visualitzaràs aquest pòster.
Fent clic en la imatge, visualitzaràs aquest pòster.
També podeu visualitzar un vídeo de 18 minuts en la direcció que ve a continuació
http://eospso.gsfc.nasa.gov/ftp_movie/TDE.swf
Finalment les imatges d'un lllibre llibre visual que mostra imatges preses pels satèl·lits artificials de la NASA i publicat per Cambridge University Press. En aquesta pàgina tenim l'oportunitat de veure totes les imatges d'aquest llibre classificades per temes.Algunes són molt interessants
Our Changing Planet: The View from Space
dimarts, 15 de febrer del 2011
Emissions de CO2 dels diferents països a temps real
Breathing Earth es una curiosa iniciativa on-line que et permet veure les emissions de CO2 que s'han produit a escala mundial mentre hi estàs connectat. Un marcador t'indica les tones de CO2 que es van acumulant en l'atmosfera del planeta, alhora que t'informa del nombre de naixements i morts que s'han produit. Aquestes dades, tot i no tenir una relació directa amb el CO2, són molt interessants.
El mapa també et permet de passar el ratolí per damunt de cada país i veure les dades específiques de cada estat. L'Estat Espanyol, per exemple, té una població de 46,5 miions de persones i emet 1.000 tones de CO2 cada 90 segons, o que cadascún de nosaltres és responsable de l'emissióde 7,73 tones de CO2 per any
Font de la notícia: http://www.frenaelcambioclimatico.org/blog/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)