A partir d'ara el bloc ha migrat a:
dilluns, 3 d’octubre del 2011
dijous, 2 de juny del 2011
Informes d'Intermón-Oxfam
| Informes destacats El sistema alimentari mundial només funciona per a una minoria. Ens deixa a milers de milions de consumidors sense el suficient poder i coneixement sobre el que comprem i mengem.  | |||||||||||||||||||||||
 | ||||||||||||||||||||||||
| Documents per categories: | ||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||
| | ||||||||||||||||||||||||
Per consultar els documents, instal·la't gratis el programa Adobe Acrobat Reader  | ||||||||||||||||||||||||
dimarts, 31 de maig del 2011
Eduard Rodríguez Farré: “radiació nuclear, invisible i inodora, però devastadora”.
Programa Singulars de TV3 emés el 05/05/2011
Un terratrèmol de 9º en l'escala de Richter sacseja les costes de Sendai, al Japó, i provoca un tsunami. Tant el terratrèmol com el tsunami afecten de ple la central nuclear de Fukushima Daiichi, que té sis reactors.El moviment sísmic i la força de l’aigua deixa sense electricitat la central. Entren en funcionament els serveis d’emergència: generadors dièsel. Però la força del tsunami els inutilitza. Entra en acció l’últim recurs per continuar refrigerant els reactors, les piles o bateries, però tenen una durada limitada.
A partir d’aquí, la història ja es coneix, oi? Bé, tot depèn del grau de confiança que ens donen les autoritats japoneses i els responsables de la central de Fukushima: TEPCO. A mi, ben poca. El que ha passat a Fukushima és molt greu i ha fet créixer a tot el món els partidaris del tancament de les centrals nuclears. N’hi ha que han dit, fins i tot, que els fets del Japó significaran la fi de l’era nuclear. No ho sé. De moment, diferents governs, sobretot de països europeus, ja van anunciar ràpidament que en prenien nota.
A partir d’aquí, la història ja es coneix, oi? Bé, tot depèn del grau de confiança que ens donen les autoritats japoneses i els responsables de la central de Fukushima: TEPCO. A mi, ben poca. El que ha passat a Fukushima és molt greu i ha fet créixer a tot el món els partidaris del tancament de les centrals nuclears. N’hi ha que han dit, fins i tot, que els fets del Japó significaran la fi de l’era nuclear. No ho sé. De moment, diferents governs, sobretot de països europeus, ja van anunciar ràpidament que en prenien nota.
El que sí que sé és que en aquests moments hi ha seixanta-dues centrals nuclears a tot el món, i es té previst que n’hi hagi 482, 158 de les quals ja han rebut l’autorització corresponent. I també és cert que Fukushima tindrà i té un impacte i una repercussió més gran que la de Txernòbil. Per què?
Doncs perquè no ha passat a la decadent ex-Unió Soviètica (sense l’ex l’any 1986), sinó que la catàstrofe ha tingut lloc al Japó, potència econòmica i tecnològica com n’hi ha ben poques. I, a més, perquè el Japó és sinònim de precisió, ordre, disciplina i diligència. Per tant, si en un país tan ordenat i amb tanta experiència nuclear com el Japó ha passat el pitjor, què podria passar en altres països no tan disciplinats?
Si al Japó “el principi de redundància”, un dels fonaments bàsics en la seguretat de les central nuclears, ha saltat pels aires, què podria passar a altres llocs?
Quan un inversor professional decideix arriscar els seus fons en un negoci, si és professional de debò i no de casino, voldrà saber quina és la ratio risc/benefici. Si el resultat no el convenç, buscarà alternatives.
Quina és la ratio risc/benefici d’una central nuclear pel que fa a la població?
Fins ara semblava que anava quallant la impressió, ben treballada pel lobbi nuclear, que el risc a les centrals atòmiques s’havia reduït gairebé a zero. I això era així, deien i diuen, perquè a les central s’usa el principi de redundància, que fa que les mesures de seguretat siguin dobles, triples i, en alguns casos, més i tot.
Molt bé. Hi pot haver casos en què sigui possible que tres sistemes de seguretat deixin de funcionar? Doncs sí, Fukushima n’és la prova. No hi ha risc zero en una central nuclear, com en moltes altres coses en la vida. Però si condueixes un cotxe amb 30 airbags i decideixes anar a 250 per hora, xoques i, malgrat els 30 airbags, et mates, serà el teu problema. Però si fallen tots els sistemes de seguretat dels reactors nuclears, el problema no serà només teu, sinó que s’estendrà a tot el planeta. Com?
Doncs perquè no ha passat a la decadent ex-Unió Soviètica (sense l’ex l’any 1986), sinó que la catàstrofe ha tingut lloc al Japó, potència econòmica i tecnològica com n’hi ha ben poques. I, a més, perquè el Japó és sinònim de precisió, ordre, disciplina i diligència. Per tant, si en un país tan ordenat i amb tanta experiència nuclear com el Japó ha passat el pitjor, què podria passar en altres països no tan disciplinats?
Si al Japó “el principi de redundància”, un dels fonaments bàsics en la seguretat de les central nuclears, ha saltat pels aires, què podria passar a altres llocs?
Quan un inversor professional decideix arriscar els seus fons en un negoci, si és professional de debò i no de casino, voldrà saber quina és la ratio risc/benefici. Si el resultat no el convenç, buscarà alternatives.
Quina és la ratio risc/benefici d’una central nuclear pel que fa a la població?
Fins ara semblava que anava quallant la impressió, ben treballada pel lobbi nuclear, que el risc a les centrals atòmiques s’havia reduït gairebé a zero. I això era així, deien i diuen, perquè a les central s’usa el principi de redundància, que fa que les mesures de seguretat siguin dobles, triples i, en alguns casos, més i tot.
Molt bé. Hi pot haver casos en què sigui possible que tres sistemes de seguretat deixin de funcionar? Doncs sí, Fukushima n’és la prova. No hi ha risc zero en una central nuclear, com en moltes altres coses en la vida. Però si condueixes un cotxe amb 30 airbags i decideixes anar a 250 per hora, xoques i, malgrat els 30 airbags, et mates, serà el teu problema. Però si fallen tots els sistemes de seguretat dels reactors nuclears, el problema no serà només teu, sinó que s’estendrà a tot el planeta. Com?
Fragment del bloc escrit pel presentador del programa Jaume Barberà
Aquestes són les preguntes que haurà de respondre l'invitat del programa , Eduard Rodríguez Farré , una autoritat internacional en radiobiologia. Singulars és un programa apasionant que, molt sovint, presenta uns personatges que ens expliquen les coses des d'un punt de vista molt diferent al que estem acostumats: amb un to tranquil i rigurós, el doctor Rodríguez Farré ens desmonta els mites i mostra lesmentides al voltant de les centrals nuclears i com la nostra salut és exposada a un important risc per a que uns poc es puguen enriquir. Per què no se'ns informa del que està passant? la resposta la tindreu a l'entrevista. No us decebrà.
La capa d'ozó: l'estat de salut del planeta
Programa Àgora de TV3 emés l'onze d'abril de 2011. El climatòleg i catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona, Javier Martín Vide fa un repàs a conceptes fonamentals de climatologia i a impactes globals com el canvi climàtic i l'alteració de la capa d'ozó. Gran claredat expositiva. Fins i tot es podrien prendre apunts.
dilluns, 30 de maig del 2011
Nous mapes sobre la contaminació atmosfèrica a Europa
La contaminació atmosfèrica té dues fonts principals. D'una banda, hi ha la pol·lució vinculada a plantes industrials individuals, que segueix el "European Pollutant Release and Transfer Register" des del 2009. De l'altra, hi ha la pol·lució de fonts difuses com ara el transport per carretera, transport marítim, l'aviació, la calefacció domèstica, l'agricultura i la petita empresa ). A aquesta finalitat s'adreça el conjunt de 32 mapes que recentment va fer pública la Comissaria Europea de Medi Ambient. Els 32 mapes tenen una resolució de 5 km/5 km, i informen sobre substàncies com els òxids de nitrogen (NOx), els òxids de sofre (SOx), el monòxid de carboni (CO), l'amoni (NH3) i partícules en suspensió (PM10). Pel que fa a NOx i PM10, és evident que els "punts calents" es vinculen al transport per carretera, especialment en les principals àrees urbanes, però també al llarg dels principals eixos viaris. En canvi, l'NH3 es vincula més aviat a l'agricultura intensiva (Vall del Po, Bretanya, Països Baixos).
Les dades presentades es deriven d'una varietat de diferents fonts i processos de recopilació de dades. Les dades d'emissions es basen en conjunts de dades notificades oficialment pels països davant les Nacions Unides Comissió Econòmica per a Europa (CEPE) sobre el transfronterera a llarga distància la contaminació atmosfèrica (CLRTAP) i la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC).
Què ha els mapes?
Els mapes permeten als ciutadans per localitzar les emissions de contaminants de l'aire, el que els permet la captura del seu propi veïnat. Això inclou les emissions d'òxids de nitrogen (NOx), òxids de sofre (SO2), diòxid de carboni (CO2), amoníac (NH3) i partícules (PM10).
Què ha els mapes?
Els mapes permeten als ciutadans per localitzar les emissions de contaminants de l'aire, el que els permet la captura del seu propi veïnat. Això inclou les emissions d'òxids de nitrogen (NOx), òxids de sofre (SO2), diòxid de carboni (CO2), amoníac (NH3) i partícules (PM10).
diumenge, 15 de maig del 2011
Energia solar térmica i fotovoltàica
Al bloc del professor Pedro Oña he trobat aquesta interessant informació sobre energia solar
L'energia solar tèrmica
 |
| IDAE |
 |
| UNESA |
Energia solar fotovoltàica
 |
 |
Informació en la Web del IDAE:
divendres, 13 de maig del 2011
60 minuts: Ja surt el sol
“60 minuts” explica la història d’una revolució, l’energètica, que arriba a la seva fi. Fa deu mil anys va tenir lloc una gran revolució. De sobte hi va haver abundància d'aliments. L'home va passar de caçador-recol•lector a agricultor. Hi ha un camp, però, en què encara som caçadors-recol•lectors: el camp de l'energia. Hem pentinat tot el món buscant energia i hem posat en perill fins i tot les nostres fonts d’aliments. Però aquesta cacera té conseqüències greus: canvi climàtic, problemes de salut, carestia. El preu és alt en tots els sentits. Ens alegrem que caigui el preu del petroli, tot i que sabem que, tard o d’hora, es tornarà a enfilar encara més. Els combustibles fòssils s'han convertit en una font d'especulació i els especuladors volen fer diners. I ja en tenim el resultat. Els combustibles fòssils signifiquen poder i el subministrament es facilita o es talla a voluntat, i això pot conduir a la guerra. Afortunadament, la recerca de gas i de petroli sembla que perd força davant d’una nova revolució: la captació de llum solar a gran escala.
El reportatge “Ja surt el sol” és una treball de 50 minuts que intenta canviar les nostres idees sobre el futur de l'energia. Fins i tot sense haver fet grans avenços, sabem la manera d’atrapar l'energia del sol. Amb un tros de desert de la mida de França n’hi ha prou per satisfer totes les nostres necessitats energètiques actuals. Així que, amb tots els problemes de l'escalfament global, de la de dependència del petroli i de la seguretat energètica, per què no ens plantegem convertir la nostra societat basada en el petroli en una altra de basada en l’energia solar?
De fet, ja ho estem fent. El que passa és que encara no en som conscients.
El reportatge mostra que el nombre de panells solars s'ha disparat, que el desert és la nostra nova terra de glòria, que les herbes del jardí faran de combustible per al seu cotxe i que el sostre de les llars és un nou mercat per als venedors de panells solars. Amb tot, les companyies petrolieres encara diuen que no és un sistema eficient, que és car i que trigarà a implantar-se.
El reportatge “Ja surt el sol” és una treball de 50 minuts que intenta canviar les nostres idees sobre el futur de l'energia. Fins i tot sense haver fet grans avenços, sabem la manera d’atrapar l'energia del sol. Amb un tros de desert de la mida de França n’hi ha prou per satisfer totes les nostres necessitats energètiques actuals. Així que, amb tots els problemes de l'escalfament global, de la de dependència del petroli i de la seguretat energètica, per què no ens plantegem convertir la nostra societat basada en el petroli en una altra de basada en l’energia solar?
De fet, ja ho estem fent. El que passa és que encara no en som conscients.
El reportatge mostra que el nombre de panells solars s'ha disparat, que el desert és la nostra nova terra de glòria, que les herbes del jardí faran de combustible per al seu cotxe i que el sostre de les llars és un nou mercat per als venedors de panells solars. Amb tot, les companyies petrolieres encara diuen que no és un sistema eficient, que és car i que trigarà a implantar-se.
dimarts, 10 de maig del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)